dels meus errors vells.
Com en les fredes nits
d’un primerenc hivern,
escalfes la gola no amb els mots
que hauries d’haver dit,
sinó amb l’escalfor impròpia
de líquids forts.
Fugint de la fredor de la llar,
et geles amb la nit freda
sota la lluna en el seu caminar
oscil•lant de cada vesprada.
I aquesta gola escalfada en alcohol,
recita trencant el silenci,
per un públic de núvols i estels,
els poemes que et dicta el cor
quan ella se’n va.
Podria dir-te que faràs demà,
i molt dels demà
que t’acompanyaran,
perquè he fet aquest camí
més cops que tu i abans,
ensopegant en pedres
que creia havia tirat.
La propera nit,
quan el pom sigui a la seva mà,
acarona-la de nou,
redescobreix la corba de l’esquena,
i torna a fer de la seva espatlla
el teu coixí,
prepara de nou dos gots,
invita a la lluna a sortir i
enceteu de nou la nit,
que s’allargassi
fins durar tota una vida,
fes-ho la propera nit.
http://lacasaenpenumbras.blogspot.com/2009/11/30.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada