amb un sol vigilant,
mentre la migdiada
regna per les cases,
buscant l’ombra
dels finestrals entornats
i les persianes baixades.
El poble dorm
amb son tranquil,
deixant que el riu
s’endugui les hores mortes
sota la vigilància d’un castell
que s’ofereix al vent tot majestuós
amb mancances de segles.
El bordar dels gossos
invita a despertar la gent,
que veu com els vells cusen
al pas del temps nostàlgies
amb fil de mots i rondalles
del seu passat
per ells tan present.
La tarda acompanya
el sol fins la seva trobada
de cara a la nit amb la lluna,
rondinant el seu retràs.
El poble canvia
per ser el mateix,
com el temps
i el vell castell
que veuran fer-se vell
a l’infant que acaba de néixer.
http://poetaenparo.blogspot.com/2009/11/una-brisa-de-amor.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada