Ara s’ha fet silenci

Ara s’ha fet silenci
mentre llegeixo
versos trencats
i vola la ment
a fer-ne de sencers
que parlin del mateix.
S’atura el temps
en un rellotge
sense manetes,
que fan del silenci
etern company.
I el cor
que abans cavalcava
vigorós dins del pit,
puja ara cada escala
lent i fatigat.
Marca la lluna
hora de mitjanit
temps de despertar
la matinada,
que escampa curosa
la blanca gebrada
pintada d’hivern
gris i cobert.
Encara hi ha silenci
enmig del poema partit,
cosit amb paraules
que he anat afegint.

http://unpoema-unavida.blogspot.com/POEMA PARTIDO