Em tremola el cos

Em tremola el cos
pel vent fred
que em porta la pluja,
amb gotes fetes agulles
quasi de gel,
buscant els ulls,
els llavis,
i el pit
on guardo la resta
del cor
des que tu vas callar
a les meves paraules.
Cansat d’esperar els mots
que m’acollin al bressol
dels teus braços,
els petons
que em reconfortin
de la fredor de la teva absència,
em deix caure en un etern oblit
allí on m’has condemnat.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/01/deja-que.html