Ressonaran llavors

Ressonaran llavors
els versos dins teu,
mentre recordes
el so de la meva veu.
I recordaràs,
camins del passat
per on els meus dits caminaren,
terres de pell daurada.
El vent company i amic,
confident en nits de fosca lluna,
canta amb el so murmurat de la mar,
les cançons
que pretèrits estius ens inventarem.
És nostàlgia tant sols
els vessament dels teus ulls,
que m’esperen per de nou sentir
un so amic,
paraules que el mestral o el garbí
fan volar,
mentrestant,
esperant
que arribi,
seguireu sent dos:
el record de la meva veu
i el teu anhel.

http://alcobaparalela.blogspot.com/2010/01/renacere.html