Cada forat té la seva història

Cada forat té la seva història,
i cada història el seu personatge,
ell que s’amaga en la foscor
de qualsevol entrant,
per enxampar la nit quan el relleva,
curta de lluna i de boira plena.
Sagna la ferida,
no importa quina és l’eina
i mostra el camí de la fugida,
un reguerol de gotes
que semblen pintades,
brillants com purpurina.
Fereixen també paraules
com: “Adéu amor,
que ja no hi ets,
en el retrat del meu cor.”
Es desfan les parets esmorteïdes
d’una ànima que pesa,
carregada de desenganys
i xopa de gotes de pluja fina
com un paperet que ja clareja.
Els dies semblen,
tocs de sirena
que es repeteixen
i marquen
el camí de la dissort.

http://lichazul.blogspot.com/2010/01/placebo.html