Busca el camí d’aquella tenda

Busca el camí d’aquella tenda
que cerques
una tarda de pluja fina,
vent gebrat
i amb un xic de boirina.
Passeja per la part vella
de la teva ciutat,
això si ben abrigat,
deixa que el cor enceti
la caminada tendra
i que et dugui per racons
que ja has oblidat.
Quan arribis a la cantonada
del primer bes,
ja hauràs encetat el llençol,
d’aquell petó agafat al vol.
Per l’abric de la lluna plena,
necessitaràs recordar quan erets nena,
els somnis i els jocs.
Contes com la ventafocs,
per trobar els coixins
amb tela d’alanquins,
la biblioteca
on els escrits d’amor promès
t’oferien el món als teus peus.
Per les tovalloles
amb paraules que acaronen,
només cal que em llegeixis,
tinc uns fulls en blanc
que esperen les teves carícies
per tenyir de tinta del teu color
els mots més dolços
que mai he escrit,
perquè jo també callat
he mirat a la rebotiga d’Ànima
i recullo els sentiments
que escampeu
entre la boira d’Internet.

http://petitapetitesa-petiteses.blogspot.com/2009/12/sobran-dedos-de-una-mano-para-contar.html