En aquella matinada

En aquella matinada
de pluja fina i tristor amarga,
de petons estampats
en coixins de seda blanca
i llençols amb la taca
d’una nit escridassada,
en aquella matinada tant dispersa,
tant accidentada,
de tallats sobre la taula,
de cigalons de rom cremada,
amb grans de cafè
tacant les estovalles blaves.
En aquella matinada,
s’escapava el darrer crèdit
que em quedava.
Marxaves tivada,
deixant enrere el flaire
de la cabellera a l’aire,
alhora que la porta...
es tancava.

http://fernandosarria.blogspot.com/2010/01/alrededor-del-amanecer.html