No és l’oblit el destí

No és l’oblit el destí
de les perles argentades
que degoten galtes avall
com una pluja de tardor,
silent i freda.
Neixen això si
de la seva temor,
però a la fi,
és l’esperança
qui recollirà
en un bassiol
el preuat tresor.
I cauran com estels
per poder demanar
el desig que vulguis,
fins que la mar
trií la sirena
que el faci realitat
sota la mirada amorosida
que la lluna et deixarà.

http://carmenmolins1.blogspot.com/2009/09/gotas-de-lluvia.html