plena d’angoixa,
ràbia i dolor.
M’ha obert els ulls,
no veia el món
com ho feien els teus,
i he baixat el cap,
començava a tenir-lo
carregat de remordiments.
M’ha estranyat,
que a la fi no hi hagi
silenci de comiat,
com si amb el cor obert
el dolor se n’hagués anat.
Es creu el cor,
que li dons una altra oportunitat,
però tindré ben present el paper,
els crits silents,
que m’has enviat,
el mot callat d’un adéu no dit,
d’un comiat guardat.
http://crepusculu-hanna.blogspot.com/2009/04/hoy-me-olvide-de-algo.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada