Et noto la pell freda

Et noto la pell freda
i la mirada perduda,
tremolen els dits
en la carícia,
com si obligats
refusessin fer-ho
conscients
de la inapetència teva.
S’obre la boca,
però lluny d’oferir,
sembla rebutjar el petó
que se li apropa,
que com la carícia
sembla forçat.
Trenqueu
abans us faci mal,
aquest silenci
que prorroga l’angoixa
de cada instant.

http://alcobaparalela.blogspot.com/2010/01/luna-de-enero.html