Més etèries

Més etèries,
les paraules que et dedico,
no tenen vestit de tinta
ni matalàs de blanc paper,
però segueixen veta amb veta,
el sentiment de les teves.
Curtes són,
les estones on les carícies
dansen els balls juganers
on ens retrobem,
descobrint la càlida llum
que surt dels teus ulls.
Petons regats,
lentament amb llàgrimes
que venen a veure
com s’apropen els llavis.
Prems fort el meu cos
en una abraçada plena,
feta a poc a poc,
degustada com un exquisit plat,
amb tots els sentits posats.
Mentre callen les paraules,
treballen les retines,
buscant enfront
els miralls rodons
dels altres ulls.
Llavors, com un cant
que s’acaba, m’expliques
que estimar no és tant.

http://retallsmaribel.blogspot.com/2009/09/cuando-querer-ya-no-es-tanto.html