el pot de color negre
per pintar-nos el cel,
avui ho ha fet de blau fosc,
i en lloc d’estrelles,
ha soltat per la casa
lluernes
que pampalluguen
en passar
per davant la finestra
i ens fan creure
que han baixat els estels
a jugar
a cuita i amagar
amb els infants de la casa.
Mentre la mare espera
que torni l’home,
rodolant bicicleta en mà
d’un treball llunyà.
Mira de fit en fit
per la finestra els nins jugant,
mentre l’ànima li canta
la absència que ja s’acaba.
Pel camí torna xiulant
entre tolls de blau brillant,
trossos de cel pintat
que la nit s’ha anat deixant,
el pare la cançó
que el duu a la seva llar.
http://aracelifoto.blogspot.com/2009/11/cau-la-nit.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada