dimecres, 13 de gener del 2010

Es desfà la neu

Es desfà la neu
amb la carícia
del sol en néixer.
Juga l’aigua a rodolar
senderol avall
gota a gota,
tresor de vida
en qualsevol bosc.
Toll de bassal
que s’ageganta
poc a poc amb
cada bes
de la neu líquida.
Cerca en les fulles mortes,
barques que surin
per dur les formigues
al formiguer,
en el sobtat rescat.
Desitjos que es mullen
entre somnis
d’esquirols enlairats,
mentre somriuen silents
els arbres,
imaginant la propera primavera
amagada sota colors
de gris i blanc,
de boira i fred.
Safe Creative #1001135308480
http://sensacionscaeliusmarcus.blogspot.com/2009/11/tardor.html

4 comentaris:

  1. Per una banda, sap greu i tot, per l'altra, tot torna a la normalitat! És molt interessant això que estàs fent, contestar un poema amb un poema i penjar-lo!

    ResponElimina
  2. Aquest poema d'avui, ha estat com mirar per la finestra...
    Preciós!

    ResponElimina
  3. precioso poema, que al ser en catalan me cueta un poco leer bien pero yo tozuda leo y leo y al final lo entiendo.me gusta el catalan y hablado lo entiendo.
    Un abrazo

    ResponElimina
  4. La naturalesa juga
    i nosaltres no la veiem


    Me gustó mucho el comentario que me has regalado en "Eran Tres"
    en mi blog de Verbo..


    Muchas Gracias.

    ResponElimina