L’aigua freda

L’aigua freda
com agulles entra
a la carn molla,
i amb ella jo sóc mar,
brau,
blau,
turquesa,
enamorat de sa bellesa,
no m’atura la mar,
quan quieta,
m’acarona l’ànima.
Endarrereixo els passos
i torno a terra ferma,
flonja la sorra com jo,
molla.
La mar em crida
amb la veu sorda
dels cops de les ones
a la riba de la platja,
mentre el sol s’amaga,
i la nit juganera
ens acompanya
escoltant el plany
d’una mar
que encara em canta,
cançons d’amor
de la teva terra,
amb reflexos
de la teva cara,
amb carícies
de la teva galta
sobre la meva
i de petons
que l’aire
ens porta
amb la garbinada.

http://dondeelsolseesconde.blogspot.com/2009/12/turquesa.html