La nit és tancada

La nit és tancada,
només la llum dels fanals
s’atreveix a fer una ullada.
No hi ha més soroll
que el bes del vent
als peus de les persianes,
a estones trencades,
duel d’amants rebutjats
entre balconades.
I tot i així el carrer no està sol,
amagat entre el dol de l’ombra
d’un portal s’amaga
una ànima torturada.
Li llueixen els ulls
quan fita el finestral
i veu passar l’estimada.
L’estima en silenci,
des de la primera matinada,
enyora absències
de carícies i paraules.
Espera almenys veure-la
silent cada albada.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2010/01/desatada-la-quietud.html