per aquests camins
de silenci fet mot,
mentre les teves mans
em recorden
el meus secrets amagats
i amarats de tu.
Esgotats amb l’estudi
que el ulls em fan
en aquesta entre dues llums
de la matinada,
mentre el vent tafaner juga
entre les cortines
a entrar i sortir de l’habitació.
Descansa,
estirada aquí a la vora,
que és ara l’hora de veure
quan he après de la meva mestra.
Saltironant entre tremolors
comencen els meus dits
a fer els camins
que les teves mans
els hi ha ensenyat.
Ara sóc jo
qui posa l’anhel
i t’escalfa la pell,
tornant a la boca els petons
que s’hi havien escapat.
L’alè t’envolta
i caus en una volcànica erupció
dels mugrons presentant batalla,
orgullosos i altius,
per sucumbir com no als estralls
d’uns dits o no,
entrenats per fer gaudir,
mentre et deixen caient,
en un llit de sensacions.
http://huyana9.blogspot.com/2010/01/la-feina-ben-feta.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada