Em dius que només

Em dius que només
en manca un
per fer del desert un oasis,
i el dubte em creix.
Em dius un pensament,
i jo innocent,
et pregunto,
amb qui pensem?
Em dius un sols sospir,
i jo sense mentir,
et pregunto,
per qui sospiro?
Em dius una mirada,
i amb ella descarada,
et pregunto,
a qui mira?
Em dius una paraula,
i aquesta baula,
et pregunto,
amb qui parla?
Em dius una carícia,
quina delícia,
et pregunto,
a qui li fas?
Em dius un silenci,
quin desfici,
et pregunto,
amb qui el guardo?
Em dius un bes,
què era adés,
et pregunto,
a qui besares?
Em dius que només
en manca un
per fer del desert un oasis,
i el dubte encara em creix.

http://desdeminoray.blogspot.com/2010/01/un-efimero-beso.html