a desfer el reflex
del meu rostre en l’aigua,
i em dibuixen bigotis nous
sobre els pels blancs
del vell bigoti.
Compassa el so de ta rialla
al brogit de l’aigua
lluitant amb la riba pedregosa
guarnida pel barret d’herba verda.
Quans instants hem descansat
en aquella ribera coronada de bosc,
d’albers i xops,
pollancres i desmais,
on deixàvem passar les tardes
d’aquells primers estius
que encara estàvem sols.
Allí, sota la carcassa buida
de l’únic pi perdut i quasi mort,
guardàrem enterrats
els cors farcits de desigs esmentats,
amagats,
d’un futur que ens volia separar.
http://versosdehoy.blogspot.com/2010/01/noche-de-consultas.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada