D’ aquesta nostra mirada

D’ aquesta nostra mirada,
cauen els mots mai dits, l
es carícies amagades
per un després que no arriba.
El silenci és el vestit
que moltes nits em poso,
esperant un dringar de telèfon,
un avís de missatge,
un miratge que no es trenca.
Tant sord com el silenci,
és el gir continuat dels ulls
fins l’esfera del rellotge.

I amb el temps allargaré la mà
per anar amb el teu pas
on s’estan els amors impossibles,
fets de sons mai dits,
de carícies que no han escalfat pells,
navegant per mars de llàgrimes
que encara no han sortit,
potser llavors podrem viure la vida,
que les roses de Síria ens van prometre,
camí d’altre miracles,
que has fet néixer en mi.

http://eltinterodechina.blogspot.com/2010/01/escribiendo-con-maria-varu.html