en una espiral descendent,
esperant l’instant
d’aturar-se un moment.
Gira baixant sobre el seu eix
com les fulles de l’arbre
que la tardor despulla,
és cosa del temps.
Gira baixant com la bola de neu
per la pendent
que l’hivern ha vestit,
és cosa del temps.
Gira com els cossos,
rodolant per un terra indiferent
als seus giravolts,
estimant-se,
és cosa del temps.
I el temps que tot ho guanya,
veurà com les forces minven,
mentre és fan grans els enamorats,
però no són mortes les seves hores,
són més lentes, més plenes,
amb tots els records del món
per fer-les desitjoses d’infinites pluges,
per encetar de nou el camí vell
ple de paraules explicades
amb tota la cura del món.
Encara hi ha temps.
http://paraulesimots.blogspot.com/2009/10/pluja.html
Hola, tus escritos muy bellos
ResponEliminay bonito blog, te felicito,
un placer pasar por tu casa.
Que tengas una feliz semana
un abrazo
RMC
Cada cop menys...
ResponElimina