Com un fantasma

Com un fantasma
que retorna per mortificar-se
dels seus errors,
faig el camí amb cada record
que em convida a veure
que vaig perdre.
I amb cada record,
una fragància,
l’olor del teu cos càlid
sortint d’entre llençols
enjogassats.
I amb cada record,
un tacte,
la finor de la pell lliscant
sota el palmell d’una mà àvida
de reconèixer-te cada cop més.
I amb cada record,
una fredor,
el gèlid adéu,
mut, silent,
fet testament en versos escrits en pedra,
des que vaig marxar del teu llit,
del teu costat.
Viuré amb cada record,
mentre en convidis a venir pensant en mi,
com jo penso en aquell ahir.

http://alcobaparalela.blogspot.com/2010/01/tu-voz-me-crece.html