que no orgullós
acompanyant el seu gos
com si no fos
més que un vell amic.
Passegen vora el riu,
saludant a tort i dret,
tornant les salutacions
amb cop de cap
i alçant el vell barret
que duu llustrós.
Sota el braç dos cartrons,
un petit i un de gran.
No li agrada el fred,
de quan era un jovenet,
el fred de la mort
que li encomanà el germà
baixa de guerra
un gener passat.
Camina matins de tot l’any,
tothom el coneix,
tothom ho sap,
en seure al banc gelat,
els cartrons usarà.
Aïllant del vell fred
que li encomanà
la mort del germà,
per sobre el banc de pedra
que la matina fresca
manté glaçat,
com aquell gener del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada