sense la necessitat de fer-ho ràpid.
Pensava tot el joc
i es concentrava
amb la resposta definida
de l’adversari,
sense que el premi del joc
li fes treure del cap el joc mateix,
cobrar o pagar
fou al menys arribat el moment
una excusa per cloure l’aprenentatge,
només s’hi jugava...
la vida.
O tot o res.
Mentre va aprenent...
A viure i a guanyar vivint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada