de noves paraules
i segueix el paper nu
dels mots que abans
s’omplien amb l’indecent
velocitat de la llum.
Torno a llegir el teu missatge,
buscant la salvadora inspiració,
rellegeixo de nou el poema concís
que tinc sobre la taula,
quan es precís
enviar-te la resposta.
Avança inexorable
la matinada retallant el temps
que es disposa per respondre,
en arribar a sobre la taula
el primer raig d’un sol curiós,
em se donar per vençut,
claudica també el meu lleuger exercit,
compost per la ploma i el diccionari,
abandono la cadira i m’assec al teu costat,
et desperto amb un petó al llavis,
no és un petó de comiat,
és un bes resignat,
de qui no sap escapolir-se del cadenat
dels versos que li has deixat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada