són quiets, callats i oberts.
De vegades endormiscats
entre dies tranquils
i matinades esmorteïdes
per pretèrites nostàlgies,
abanderades de buits incessants
coberts pels colors
que han perdut l’essència
que els donà la tarda nova
des d’aquell dia passat caigut
en la buidor de l’oblit.
Ara vols fer callar el crit inexistent
d’un silenci compartit
entre el teu present
i la meva absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada