al marcat so de caixes i tambors,
un passeig de vermelles capes onegen
pel carrer del Regne
desfilant armats de llances
i carregats de la il•lusió per fer ho be,
tal com d’altres vegades.
L’estendard amb les samaritanes
entre la banda de cornetes i tambors
que trenquen el remor del carrer,
avança imponent davant els llancers,
marcant el pas militar al ràpid ritme
del cop de maça amb floritures de baquetes
i cants de cornetes,
només manca el repicar de les llances
sobre l’enrajolat del carrer
per fer seva la festa de la retrobada
amb els amics d’arreu
de les contrades catalanes.
Valls la ciutat conquerida
ha gaudit de la festa de la conquesta,
desfilant per carrers i places
han ofert aquests soldats de llauna,
la vistosa exposició de la seva treballada afició,
quinze dies tardaran en tornar
a ser protagonistes de noves festes,
aquest cop a casa,
i volaran sota reflexos de sol brillant cascos,
cuirasses, llances i vermellons teixits
movent-se rítmicament al lent pas
de Setmana Santa,
mentre el silenci d’un poble
es trenca de matinada al so d’un cornetí,
el repic d’uns tambors
i l’espetec metàl•lic de les llances
que volen trencar un paviment
que espera com cada any
el seu bes més violent,
recordant una tradició vella,
sentida, estimada
que molts nens porten al cor,
entre tot aquest enrenou dels armats,
se sent com una lletania esmorteïda
el cant dels homes
que recorden en un llatí ancestre
la història d’un divendres sant
de mil•lennis enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada