de llibres escrits amb les paraules
que mai et vaig dir,
una videoteca farcida amb cintes
de les imatges amb el moments
que mai vàrem viure.
Tan a prop que mai escoltares
els mots que duien clavats els meus llavis,
i tan lluny que no veies el reflex
dels meus ulls en mirar-te.
En demanes sense saber-ho
que faci el que he fet tant de temps
i em quedi amb el que vius
que no tens més batecs que els teus i...
els meus, si al menys bateguessin junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada