quan només et puc oferir això.
Em dius que em vols
amb el braços oberts
quan la seva ombra et lliura del sol.
Em contes que vols arribar
al temps de ser gran
on les passes són curtes
i els dies llargs
quan saps que tens el suport
del meu braç.
Em saps silent quan parles,
perquè m’agrada el que diu la teva veu
i escoltar el so que l’envolta.
Deixarem que sigui el cor
qui enviï els petons a altres llavis,
mentre tingui el meu a la galta
cada cop més arrugada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada