una macedònia de colors, sabors
i degustar-los pausadament
una qualsevol d’aquestes tardes
de primavera naixent que tenim a l’abast.
Treure la pell aspra i rugosa,
trossejar els gallons
de la lluna decreixent
més llimona que taronja,
guardar les llavors de vida futura,
per més endavant.
Dipositar acuradament cadascun
dels trossos en el bol de la vida,
com lo que són,
retalls íntims de nosaltres mateixos
exposats a la llum.
Compartir entre mos i mos
les cuites que ens amoïnen
i aclarir els malentesos produïts
per silencis inoportuns.
Deixar que el so incessant
dels grills marqui la cadència
de la nana que cantes a sota veu,
amb els llavis vora la tauleta
perquè hi dipositis la darrera nota,
poc abans de canviar el color de la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada