per les històries
que he imprès en cada plec.
Et se la distància
de cada piga al cor,
pel pelegrinatges
que s’han fet.
Ara, tremolosos
els llavis saben
que el temps
ha marcit cada bes,
i ha secat cada camí
que la llengua va encetar.
Ara, tot resta record
en el museu de la ment,
esperant la pols
que l’acabi de cobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada