Voldria escriure un vers a cada escata

Voldria escriure un vers a cada escata
i que cada cabell fos un poema,
que cada ull m’obris una porta,
un al nostre univers i l’altre al teu cor,
que la teva veu em cantés
quan em manquen les forces
i les teves mans acaronessin els meus somnis.
Voldria demanar-t’ho tot,
i encara em fas més regals.
La teva companyia,
el premi del teu interès pel que escric,
el teu record i les teves paraules de suport.
Et voldria perenne al meu costat,
però entenc que la mar és immensa
i en aquesta immensitat
hi ha molts racons millor per on navegar,
platges d’aigües clares i càlides
que t’obren un cor ple d’amor,
corrents fredes per on estimular-te
davant els dubtes,
cales furtives on gaudir, be tu ja saps...
Fons profunds on restar uns instants allunyada
del brogit dels que et seguim cercant,
coves on reposar,
platges solitaris on netejar les escates
de versos caducs o repetits,
roques on pentinar els poemes acuradament
per fer-te mirall del sol,
i esser míticament la sirena d’aquest mar de blocs
per on naveguem lligats al pal major, a fosques,
per escoltar la teva veu mentre ens canta
o recita els poema que llegeix,
morint mentre s’escapa l’ànima
darrera les teves paraules.
Voldria escriure un vers a cada escata
i que cada cabell fos un poema,
que cada ull m’obris una porta,
un al nostre univers i l’altre al teu cor...
Que ja veig ocupat. Enhorabona!!!