I desprès

I desprès,
entro en aquest jardí cavallonat
amb plantes que fan una sola flor,
creu de marbre,
pètals plans oberts
amb tija sense fulles
i al centre esperant la pol•linització
dels insectes del records,
l’estam amb simulació
de qui fou el cos plantat.
Passeja entre elles
l’eixam de la memòria,
cercant el record més pròxim
que cadascuna d’elles em duu.
Camina un xic més enllà,
fins els nínxols,
armaris encaixonats
on guarda el futur,
el vestit més preuat que em dut,
ara una mica malmès.
La majoria porta engalanat,
un pom de flors,
com si la mort fos
l’esposori entre el cos
i la memòria cada cop més caduca
d’una família decreixent.
Continuo el vol
per aquest magatzem organitzat
del meu passat
i del passat de tots els meus,
i m’omple d’una pau serena,
saber que també ells,
una jornada efímera,
em rebran,
per ser junts una pols
que torna a la terra.