et veuria a prop en aquesta platja
que em dibuixes,
però potser no em caldria,
si de cas baixar el vol
que ara em veus al cor suspès,
com si fos l’argentada gavina
que anomenes.
Hauria d’aturar-me més a la vora
per escoltar aquest prec
que fas quan dius el seu nom,
i veure com s’esvalota
el cor en fer-ho.
Com allises els llavis jugant
sense adonar-te’n
de l’anar i venir de la llengua,
pensant imagino jo amb ell,
quan m’he fet gavina
per volar vora teu
sense voler veure’t plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada