pintant de blanc la verda herba,
deixant que el sol les torni gotes de rosada
pel que ha de néixer en la nova primavera.
Quedarà enrere la boira de tall de ganivet
i el baf emergent de la boca
en dir el teu nom absent,
caminaré el camí diari
amb la tasca vella de fer-la nova,
abraçaré el so de la teva veu
com s’agafa els darrers escalfors
de les nit fredes d’hivern
amb un somriure esperançat
que no s’acabi aviat
per poder pensar mots de sang blava
descobrint camins blancs de paper verge.
Ara et voldria colom missatger
per poder-te esperar segur del teu retorn,
amb el cant victoriós
del viatge acabat amb satisfacció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada