per conèixer el teu verb,
he volat per la nit fins néixer
amb l’albada a la teva vora
i escoltar el respirar compassat
del teu descans mentre somies
amb teva lluna.
Assegut a la finestra oberta,
he llegit els darrers versos
de l’any passat,
cassaven amb el perfil dels llavis
que poc abans havien besat la rosa
que dormia al teu costat.
Abans que el sol em daurés el cos
he tornat al meu lloc,
lluny de tu per seguir-te nit a nit,
quan no et molesti
i llegir els nous versos
que facis florir en aquest eteri racó
del jardí que compartim.
Ara és hora que gaudeixis
de l’amor que et mereixes,
més enllà dels mots que el descriuen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada