sense empenta,
que el vers t’ha ferit l’ànima
i potser t’has llevat la culpa,
però el poema
ha quedat arrapat al cos
com les llàgrimes a la cara.
No em puc creure aquest adéu,
i em sembla més aviat
un fins després,
mentrestant fem veure
que te’n vas...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada