Tot el que no fou

Tot el que no fou,
ens omple d’expectatives.
Els mots que no arribarem a dir.
Els petons que mai arribaren als teus llavis.
Els dies que no varem compartir.
Els balls que no et van encerclar el meus braços.
Les nits que la lluna no ens podia vigilar.
Les mirades que no vaig poder fer-te.
I tantes situacions que no...
Tot el que no fou,
ens omple d’expectatives.
Però cap com la vida
que se’n va o no arriba.
Que no podríem haver fet
amb aquella persona especial
que ja no hi és.
Que no hauríem somiat fer
amb aquella vida
que abans d’arribar s’ha perdut.
Tot un futur,
tancat de cop sense arribar a copsar
la importància de la mancança
i de tots els nostres destins
forçats a reordenar-se.
Tota una vida per endavant
per pensar
que hauria pogut ser si...