Em va dur a tu, la paraula

Joc amb la rima d’un vers de noray

Em va dur a tu, la paraula,
com si el camí no fos res
i més enllà de la roca
queda el buit.

Em va dur a tu, la paraula,
mentre enamorada del silenci
escoltaves el meu verb
quieta com si fossis de pedra.

Em va dur a tu, la paraula,
per alliberar l’ànima
del propi silenci
i fer parlar el teu cos.

Et deixo lluny del silenci
amb la nova paraula
que espera la mort
de la vella paraula.