et diria que t’equivoques,
en fer-te meva, meva dona,
es va completar el cercle
que mai es trenca,
que mai s’acaba,
és amb la música
que navego dins i fora teu,
com teva és la clau
que em deixa viure ben al costat,
no em calen els ulls oberts,
per saber-te,
n’hi ha prou anar amb tu
per tenir l’univers a l’abast.
Si jo fos qui no sóc,
et diria que t’equivoques,
no és enyor ni és absència,
tant sols és silenci
que egoista com ningú em guardo
per tenir-te per a mi sol.
Si jo fos qui no sóc,
et diria que t’equivoques,
i potser em donaries la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada