on les paraules
s’han vestit de silencis
i el ulls s’han fos
rere uns vidres foscos.
He tornat pel reso
de les teves paraules
i he desat a l’armari
el vestit d’indiferència
que he dut
aquesta curta estada
a la foscor.
He tornat més vell
pel que he perdut,
però amb la innocència de sempre,
convençut del pes de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada