la mirada perduda
cap endavant
per no veure
les seves mancances
que ja ni enumera.
Furta el desarrelat
del lloc de naixença,
el record del passat
que és tant llunyà.
Furta el temps
a les portes del govern
per treure uns papers
que sap no li donaran.
Furta la vergonya
d’un treball penat,
per poder menjar.
Furta l’esperança
d’un avui fosc
per un demà gens clar.
Furta la mirada trista
de la teva cara,
mentre t’ofereix el fruit
d’una manta plena
davant d’una ànima buida
de pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada