I amb tot i això em sento

I amb tot i això em sento,
de vegades absent,
a cops abstret, sord i distret.
Perquè sense ella em se perdut,
sense lluna que il•lumini
el camí a seguir,
el fred em ve d’ella
que és la seva segona pell,
i el gel de la seva mirada
m’encén la il•lusió
perquè m’ha mirat.