En aixecar la persiana

En aixecar la persiana,
veig l’esclat del camp,
tot de color rosa,
sencera,
la plantació de cirerers
ha florit a l’uníson.
Belluga la brisa,
l’onatge de les cortines
deixant entrar a revolades entretallades
el flaire de les flors
que tinc sota el balcó,
al petit jardí de flors silvestres.
Miro de nou més enllà del riu,
on la costa fa pujada
fins l’era immensa dels fruiters en flor,
m’imagino la fragància
que es deu sentir caminant
entre els arbres.
Avanço entre l’asfalt dels carrers
en direcció al primitiu estat de la terra,
baixant fent ziga-zaga
per on s’agraeix la fresca ombra
d’un dia que promet l’escalfor primaveral
de les nostres contrades,
arribo fins el passeig
i veig els xops i els àlbers,
amb la resta del bosc de ribera exultant
de iniciàtica verdor,
m’apropo a la barca,
saludo el barquer
i sense lligar les cadenes
seguim viatge a l’altra banda de riba,
mariner d’aigua dolça per uns minuts
mentre la proa dels llaguts
separa amb fermesa
els petons del riu a la barca.
Ens espera ja prop l’embarcador
per deixar-me intrèpid explorador
cercar la direcció correcta
per arribar al paradís dels sentits.
Espero amb delit gaudir del moment.
Aviat hi arribaré!!!




Celebrem l'Hanami