Aquesta nit sóc mar

Aquesta nit sóc mar,
estirat sobre la sorra,
intuint entre les ombres.
Aquesta nit, t’he seguit,
he intuït ta presència en la platja
i a la fi he escoltat la teva veu.
Jugant amb l’aigua
no sabies que era jo
qui besava els teus peus.
Aquesta nit sóc mar,
i t’he abraçat suau acaronada
amb els ball de les ones,
botant alegre t’alçaves
sobre meu.
La brisa fresca es desfeia
de mi eixugant
les darreres gotes
que moll exhibia el teu cos.
Aquesta nit sóc mar,
i t’he besat
quan submergida
jugaves a escapar
del raig de la lluna.
Aquesta nit sóc mar,
ànima en pena, amb l’alba,
m’hauré de transmutar.