d’anar i tornar,
d’estones trencades,
com les ones al moll,
amb moments de joia
i de gotes salades
de cos de sorra i de nuesa,
de mirades franques
i de caps cots,
era com el mar,
allí on ens havíem conegut,
estimat, separat, retrobat,
amb tot una munió de pujades
i baixades sentimentals
que desdibuixava l
a tipicitat de la nostra relació.
Ara des del temps perdut,
cerco una més plana retrobada,
sense mentides,
amb una passió més treballada,
amb la calma del nostre mar
en sa hora baixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada