He après des de la sequedat

He après des de la sequedat
del meu ser a estimar-te,
han regalimat ulls avall
gotes de decepció
quan no podia aprendre,
has esgotat la paciència dels sants,
i poc a poc m’has fet comprendre.
La tonsura de la teva pell nua,
la calidesa dels llavis,
l’escalfor de les paraules,
la serenor del teu mirar.
He après a estimar
des del silenci abrupte
de la meva ignorància,
de la llum creixent del teu ser.
He après a estimar
el teu callat somriure,
la franca rialla
i l’esclatant alegria
que et brolla quan ets feliç.
He aprés a compartir
aquesta alegria
amb el teu món,
perquè a estimar, també se n’aprèn.