I tot lo que havia sota

I tot lo que havia sota,
de sobte es va fer petit,
més que petit, tant menut
que no es veia a simple vista.
En va prendre bona nota,
d’allò que l’havia ferit,
més fort com més conegut,
i va començar a fer la llista.
Va pensar,
i el seu pensament fou vida.
Va volar,
i el seu vol fou eixida.
Sense marxar, no hi és,
Ho té tot sense ser res.
Univers d’universos...
Vent, aire, brisa
que unifica
els seus cabells....dispersos.