el fruit del temps
que ens va unir.
Tinc llises les lloses
dels carrers per on vàrem
caminar plegats,
amb les mans agafades
com una munió de dits,
medusa que petrificava
els instants compartits.
Somnis florint,
sota pluges d’estels
i obrint-se a les flors
dels records,
uns parits amb el dolor
del rebuig i altres
amb els de la indiferència,
més només guardaré
aquells de color cel,
amb lluentor
de nit estelada
d’anacarats somriures
que m’oferies
quan tots dos érem
la unitat dins l’univers.
Tot queda ara enrere,
com la cendra volant
amb el ball del vent
amb vestit de tramuntana.
Comentari a Promesa rota
http://escondidodiario.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada