per què em tortures?
Perquè m’ofereixes
el que tinc prohibit?
Deixa que em tregui
cada una d’aquestes agulles
amb les notes de la cançó
que més t’agrada.
Condemnats com estem,
a estar junts i separats,
a veure com estimes
i no poder-te estimar.
Marxarà el meu alè
en cada càntic que entoni,
en cada nit que passi,
en cada tel que et caigui,
en cada bes
que per mi ja no és,
en cada sospir
que em castiga
el meu amor fallit,
pagaré aquest meu pecat
apagant-me com l’espelma
sense sèu,
que ja no hi és
perquè no et pot il•luminar.
Et cantaré la vida fins,
que em manqui la meva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada